Quan té sentit comprar una altra empresa per créixer?

Quan té sentit comprar una altra empresa per créixer?
Créixer és una de les principals prioritats de qualsevol companyia. Però quan una empresa vol augmentar la seva dimensió, entrar en nous mercats, ampliar la seva oferta o incorporar noves capacitats, apareix una decisió estratègica fonamental:
per Jordi Trunas

Capçalera: créixer comprant una altra empresa

És millor construir aquest creixement internament o accelerar-lo adquirint una altra empresa?

Una adquisició pot permetre assolir en mesos el que orgànicament requeriria anys. Però també exigeix capital, incrementa la complexitat de l’organització i incorpora riscos que no existeixen —o existeixen en menor mesura— en el creixement orgànic.

Per això, abans de plantejar una adquisició, la pregunta no hauria de ser «podem comprar aquesta empresa?», sinó:

«Comprar aquesta empresa genera més valor que continuar creixent pels nostres propis mitjans?»

Build vs. Buy: dues maneres d’arribar al mateix objectiu

Imaginem una empresa industrial que factura 15 milions d’euros i vol entrar en una nova zona geogràfica.

Pot optar per obrir una delegació, contractar un equip comercial i captar progressivament nous clients. O pot adquirir una empresa local que ja disposi de clients, equip, coneixement del mercat i posicionament.

L’objectiu és el mateix. El camí, no.

Build vs Buy: dos camins per arribar al mateix objectiu

Creixement orgànic Adquisició
Velocitat Progressiva Immediata
Inversió inicial Generalment menor Generalment elevada
Risc financer Menor Major
Risc d’execució Desenvolupament comercial Adquisició + integració
Control del procés Elevat Depèn de la integració
Accés a clients S’han de captar S’adquireixen
Talent i capacitats S’han de desenvolupar S’incorporen
Impacte en resultats Progressiu Pot ser immediat

No existeix una alternativa universalment millor.

La decisió depèn del cost, el temps necessari, el risc i, sobretot, de la capacitat de cada alternativa per generar retorn sobre el capital invertit.

Una pregunta especialment útil és: Quants anys necessitaríem per construir internament allò que estem plantejant comprar amb un risc menor?

Si replicar una determinada cartera de clients, capacitat productiva, equip o posicionament requeriria quatre o cinc anys, pagar per incorporar-ho immediatament pot tenir sentit.

Què estem comprant realment?

Una empresa no és només la seva facturació i el seu EBITDA.

Quan adquirim una companyia podem estar comprant una cartera de clients difícil de replicar, contractes recurrents, talent, tecnologia, capacitat productiva, una xarxa comercial, una marca consolidada o una posició competitiva determinada.

Per això, qualsevol adquisició hauria de partir d’una tesi estratègica clara.

La direcció hauria de poder explicar en poques frases:

Què tindrà el grup després de l’adquisició que no té avui?

Si la resposta és simplement «més facturació» o «més EBITDA», probablement cal aprofundir més en la racionalitat estratègica de l’operació.

5 criteris per determinar si una adquisició té sentit

Abans d’avançar en una operació, hi ha cinc aspectes que haurien de ser analitzats conjuntament.

1. Encaix estratègic

L’empresa objectiu ha d’aportar alguna cosa que acceleri l’estratègia del comprador: clients, geografia, producte, tecnologia, talent, capacitat productiva o posicionament.

La primera pregunta sempre ha de ser per què aquesta empresa?

2. Preu i retorn esperat

Una bona companyia pot ser una mala inversió si el preu pagat és excessiu.

No és suficient comparar el múltiple de compra amb altres operacions del mercat. Cal entendre quina rendibilitat generarà la inversió considerant creixement, generació de caixa, sinergies i inversions futures.

3. Sinergies realistes

Les sinergies poden provenir dels ingressos —cross-selling, nous clients o canals— o dels costos —compres, estructura, logística o sistemes—.

Però només haurien d’incorporar-se al cas d’inversió aquelles que siguin identificables, quantificables i executables.

4. Capacitat financera

L’empresa ha de poder assumir tant el preu de compra com les necessitats posteriors d’integració i creixement.

Una adquisició estratègicament atractiva pot convertir-se en un problema si deixa el grup amb una estructura financera excessivament tensionada.

5. Capacitat d’integració

Finalment, cal preguntar-se si l’organització està preparada per absorbir una altra empresa.

Integrar persones, processos, sistemes, clients i cultures empresarials requereix recursos directius. Especialment en estratègies de Buy & Build, aquesta capacitat es converteix en un factor crític.

Les sinergies: on es crea —o es destrueix— valor

Una part important del valor potencial d’una adquisició prové de les sinergies.

Per posar un exemple; suposem una empresa que genera 3 M€ d’EBITDA i estudia adquirir un competidor amb 1 M€ d’EBITDA.

El preu acordat és de 5 milions d’euros:

Enterprise Value = 1 M€ EBITDA × 5x = 5 M€

Sense considerar cap altra variable, el grup resultant generaria 4 M€ d’EBITDA.

Però durant l’anàlisi s’identifiquen 300.000 euros anuals de sinergies realistes entre estalvis de costos i oportunitats comercials.

L’EBITDA combinat podria arribar, per tant, als:

3 M€ + 1 M€ + 0,3 M€ = 4,3 M€

Des del punt de vista del comprador, els 5 milions invertits estan permetent incorporar efectivament 1,3 milions d’euros d’EBITDA addicional.

Això equival a un múltiple aproximat de:

5 M€ / 1,3 M€ = 3,8x EBITDA

La lectura econòmica de l’operació canvia substancialment.

Però hi ha una condició fonamental: els 300.000 euros de sinergies han d’arribar a materialitzar-se.

«Una sinergia que només existeix en el model financer no crea valor.»

Les sinergies: quan el conjunt val més que la suma de les parts

Comprar bé és tan important com comprar una bona empresa

Un dels errors més habituals en M&A és enamorar-se de l’actiu.

Una empresa pot tenir un bon posicionament, créixer, generar caixa i tenir un equip excel·lent. Però això no significa que qualsevol preu estigui justificat.

En moltes operacions, el valor de l’empresa es determina inicialment aplicant un múltiple sobre l’EBITDA:

Enterprise Value = EBITDA × múltiple

Però el múltiple no hauria de ser l’única referència.

El comprador hauria d’analitzar també:

  • La conversió de l’EBITDA en caixa.
  • Les necessitats de CAPEX.
  • El circulant necessari per créixer.
  • La recurrència dels ingressos.
  • La concentració de clients.
  • L’endeutament existent.
  • La dependència de persones clau.
  • Les sinergies potencials.
  • El retorn esperat sobre la inversió.

En definitiva, el múltiple ens diu quant paguem. El retorn ens diu si té sentit pagar-ho.

Buy & Build: quan les adquisicions es converteixen en estratègia

En determinats sectors, comprar una empresa no és una operació puntual, sinó l’inici d’una estratègia de consolidació.

Una estratègia de Buy & Build consisteix a utilitzar una companyia com a plataforma i incorporar progressivament altres empreses complementàries.

Aquest model és especialment interessant en mercats fragmentats amb moltes empreses petites i mitjanes.

La lògica consisteix a adquirir companyies, integrar-les i construir progressivament un grup amb major dimensió, més capacitat comercial, una estructura professionalitzada i una millor diversificació.

A més de les sinergies operatives, pot aparèixer un segon efecte: l’arbitratge de múltiples.

Per exemple, un grup podria adquirir diverses empreses petites a valoracions de 4–5x EBITDA i construir una companyia consolidada que, per dimensió, diversificació, recurrència i professionalització, pugui arribar a ser valorada a 7–8x EBITDA.

No obstant això, és important no donar per fet aquest increment.

Ajuntar empreses no crea automàticament un grup de major qualitat.

Buy and Build: créixer incorporant empreses complementàries

El múltiple superior només tindrà sentit si el grup resultant és realment millor: més diversificat, menys dependent dels accionistes, amb millor reporting, major recurrència, més capacitat de generar caixa i una estructura directiva preparada per continuar creixent.

L’estructura de l’operació també genera valor

Una adquisició no necessàriament s’ha de pagar íntegrament en efectiu el dia de la firma.

Existeixen diferents mecanismes per estructurar una transacció:

  • Deute bancari, si la generació de caixa permet assumir-lo.
  • Private debt, quan es necessita una estructura més flexible.
  • Vendor loan, quan el venedor finança una part del preu.
  • Earn-out, quan una part del preu depèn dels resultats futurs.
  • Reinversió del venedor, quan aquest manté una participació minoritària en el grup resultant.

Una estructura adequada pot reduir el capital inicial necessari, alinear comprador i venedor i millorar el retorn sobre el capital invertit.

Però l’objectiu no hauria de ser maximitzar el deute.

La pregunta adequada és:

Quin nivell d’endeutament pot assumir còmodament el grup si els resultats són un 10% o un 20% inferiors als previstos?

Una estructura que només funciona en l’escenari optimista és, probablement, massa agressiva.

La integració: on es guanya realment l’operació

El closing no és el final d’una adquisició, és el principi.

Moltes operacions tenen una bona racionalitat estratègica i financera, però no aconsegueixen generar el valor esperat perquè la integració no s’executa correctament.

Persones, cultura, sistemes informàtics, processos comercials, reporting financer, política de preus i relació amb clients són alguns dels elements que cal gestionar.

Per això, el pla d’integració hauria de començar abans del closing.

Els primers 100 dies haurien de tenir objectius molt concrets:

  • Retenir les persones clau.
  • Protegir els principals clients.
  • Establir governança i responsabilitats.
  • Integrar el reporting financer.
  • Definir quins processos s’unifiquen.
  • Assignar responsables a cada sinergia.
  • Establir KPIs per mesurar la integració.

Si ningú és responsable d’una sinergia, és difícil que aquesta acabi materialitzant-se.

Els errors que més es repeteixen

Tot i que cada operació és diferent, hi ha determinats errors que apareixen recurrentment.

  • Pagar massa. Una bona empresa no justifica qualsevol valoració.
  • Sobreestimar les sinergies. Especialment les comercials, que acostumen a ser més difícils d’executar que les de costos.
  • No analitzar la qualitat de l’EBITDA. El benefici pot estar condicionat per elements extraordinaris, baixa inversió, dependència de clients o ajustos que no seran sostenibles.
  • Oblidar el cash flow. EBITDA i caixa no són el mateix.
  • Infravalorar la integració. Incorporar una empresa consumeix recursos directius.
  • Assumir massa deute. Una estructura financera agressiva redueix enormement el marge d’error.
  • Comprar oportunitats i no executar una estratègia. Que una empresa estigui en venda no significa que sigui adequada per al nostre grup.

Una adquisició ha de començar amb una tesi, no amb un target

Una adquisició pot permetre transformar una companyia: entrar en un mercat, incorporar capacitats, augmentar dimensió o consolidar un sector. Però comprar una empresa no és un objectiu en si mateix, és una eina per executar una estratègia.

Abans de començar a buscar potencials empreses objectiu, qualsevol equip directiu/va hauria de poder respondre tres preguntes:

  • Què volem aconseguir?
  • Per què comprar és millor que construir-ho internament?
  • Quin retorn esperem obtenir sobre el capital invertit?

Només després té sentit començar a parlar de targets, múltiples i estructures de finançament.

Una adquisició comença molt abans de trobar l’empresa que volem comprar.

«Una bona estratègia de M&A no consisteix a comprar empreses. Consisteix a utilitzar les adquisicions per construir una empresa millor.»