El compte de pèrdues i guanys. Ingressos i despeses de l’empresa.

¿Quina és la rendibilitat del negoci?

by | febr. 16, 2023

Un dels objectius principals de la comptabilitat és informar periòdicament dels resultats derivats de la activitat realitzada per la empresa. L’estat comptable que informa sobre la xifra del resultat de la empresa i dels seus components –ingressos i despeses- és el compte de Pèrdues i Guanys (en endavant “P&G”).

Les partides d’ingressos i despeses confrontades al final d’un període concret proporcionen l’excedent o resultat final aconseguit, de manera que, si els ingressos són superiors a les despeses, obtindrem un benefici o resultat positiu; per altra banda, si els ingressos són inferiors a les despeses, obtindrem pèrdues o un resultat negatiu.

Ingressos

El Pla General de Comptabilitat (en endavant “PGC”) ens defineix els ingressos com increments en el patrimoni net de la empresa durant l’exercici, ja sigui en forma d’entrades o augments en el valor dels actius, o en forma de disminució dels passius, sempre que no tingui el seu origen en aportacions, monetàries o no, dels socis o propietaris. El registre d’un ingrés comporta el reconeixement simultani o l’increment d’un actiu, la desaparició o disminució d’un passiu (o una combinació d’ambdós efectes).

Amb caràcter general, la data de reconeixement dels ingressos ha de respectar la hipòtesis de la meritació, és a dir, un ingrés es considerarà meritat i s’haurà de registrar quan la entitat hagi completat el procés que li dona dret a rebre la oportuna contraprestació o quan s’hagi produït un intercanvi o transacció. D’aquesta manera, els ingressos per ventes es reconeixeran quan es produeixi la entrega; els ingressos per prestació de serveis quan aquests s’hagin prestat i els ingressos derivats de la cessió d’actius quan aquests siguin utilitzats a mesura que passi el temps.

El PGC ens diu que els ingressos procedents de la venta de béns i de la prestació de serveis es valoraran pel seu import net, és a dir, es deduiran els descomptes de qualsevol tipus.

A més, el PGC estableix altres normes relatives a la comptabilització d’ingressos:

  • En les partides d’ingressos podran incloure’s els interessos incorporats als crèdits comercials amb venciment no superior a un any, quan no tinguin un tipus d’interès contractual i l’efecte de no actualitzar els fluxos d’efectiu no sigui significatiu;
  • Els impostos que graben les operacions de venta (p.e IVA), així com les quantitats rebudes per compte de tercer, no formaran part dels ingressos;
  • Si hi ha dubtes sobre el cobrament d’un import prèviament reconegut com a ingrés per venta o per prestació de serveis, la quantitat que s’estimi improbable de cobrar es registrarà com una despesa per correcció de valor per deteriorament i no com un menor ingrés.

Despeses

El PGC ens defineix les despeses como decrements en el patrimoni net de la empresa durant l’exercici, ja sigui en forma de sortides o disminucions en el valor dels actius, o de reconeixement o augment del valor dels passius, sempre que no tingui el seu origen en distribucions, monetàries o no, als  socis o propietaris.

Els conceptes de despesa més habituals venen representats per l’import monetari corresponent a:

  • Els recursos consumits o cancel·lats en l’exercici, com a conseqüència d’actius que han causat baixa, passius exigibles reconeguts o serveis prestats com a contraprestació en una transacció;
  • La fracció imputable al exercici de les disminucions d’actiu (p.e amortitzacions);
  • Les pèrdues posades de manifest per disminucions reals o potencials en el valor dels actius o per augments en els passius exigibles;
  • Els passius exigibles reconeguts o els actius cedits a títol gratuït.

Tal i com passa amb els ingressos, el reconeixement de les despeses es produirà d’acord amb  la hipòtesis de la meritació, quan s’hagin consumit els productes o serveis que originen las disminucions d’actius o augments de passius exigibles.

Podem trobar comptes de P&G que classifiquin les despeses per  la seva naturalesa o per la seva funció.

Per naturalesa, el PGC estableix els següents subgrups:

  • Serveis exteriors;
  • Tributs;
  • Despeses de personal;
  • Despeses financeres;
  • Pèrdues procedents d’actius no corrents i despeses excepcionals;
  • Dotacions per a amortitzacions;
  • Pèrdues per deteriorament i altres dotacions.

Per la seva funció, les despeses es poden dividir en:

  • Cost de la mercaderia venuda;
  • OPEX (Despeses de venta o comercials i Despeses generals
  • i d’administració);
  • Despeses financeres; i
  • Impost Sobre Beneficis.

Compte de pèrdues i guanys

La P&G recull els ingressos i les despeses de l’exercici (exceptuant els que s’imputen directament al patrimoni net) i per diferència d’uns i altres s’arriba al resultat final de l’exercici o resultat net i als diferents marges intermedis en els que es desglossa aquesta xifra.

En el cos de la P&G es presenten dos únics marges o tipus de resultat principals: Resultat d’Explotació i Resultat Financer. La suma d’ambdós resultats determina el Resultat abans d’Impostos, xifra a la que es restarà o sumarà la xifra de l’Impost sobre beneficis per a obtenir el Resultat del Exercici.

A continuació es pot veure un model oficial no abreviat de  P&G que mostra les partides que componen aquests marges intermedis:

La P&G oficial ve condicionada per exigències legals i fiscals que tenen com a objectiu informar a tercers, per tant, no es gaire útil per a prendre decisions.

Tenint en compte això, per poder realitzar un anàlisi més exhaustiu de la P&G es pot realitzar una classificació complementaria a la del PGC. És el que denominem P&G analítica.

Compte de pèrdues i guanys analítica

La P&G analítica, s’elabora tenint en compte només criteris econòmics i ens facilita resultats parcials, cosa que comporta que la informació que es desprèn d’ella sigui més adequada per a la gestió i per a la presa de decisions, ja que s’obté el resultat per productes, línies de productes, mercats, etc.

La P&G analítica té la següent estructura que inclou el càlcul de varis resultats intermedis. Tots ells aporten informació per a la presa de decisions fins a arribar al resultat final:

  • Vendes: El volum de ventes ens donarà una indicació de la mida de l’empresa, i el rati de creixement d’aquestes de cada any podrà donar pistes de si l’empresa es troba en una fase inicial o en una fase madura. Per exemple, seria habitual que una startup que acaba de començar tingui un rati de creixement de vendes major que una empresa com Apple o HP.
  • Cost de les ventes: Per a les empreses comercials, es determinarà sumant el valor de les existències inicials o de l’inventari inicial (Ei) a las compres netes del exercici (CN) i restant el valor de las existències finals (Ef).
CV = Ei + CN – Ef

Per a les empreses industrials s’aplicarà el mateix procediment de càlcul, substituint les compres netes pel Cost dels Productes Acabats (en endavant, “CPA”), el qual es calcula:

CPA = Existències inicials dels Productes en Curs + Cost de la Producció del Període – Existències Finals dels Productes en curs
CPP= Cost de las matèries primes consumides + Mà d’obra directa + Despeses Indirectes de Fabricació
CMPC= Existències inicials de matèries primes + Compres netes de matèries primes – Existències finals de matèries primes
  • Marge Brut: És una magnitud d’especial rellevància, donat que representa el resultat proporcionat per l’activitat principal i és la xifra que ha de permetre absorbir el conjunt de despeses no incloses en el cost de la mercaderia venuda o el servei prestat. En termes generals, només si el marge brut es situa en nivells acceptables podrà aconseguir-se un resultat líquid adequat.

Per saber si la empresa està mantenint uns nivells de marge brut adequats podem comparar-los amb altres empreses del sector. També és convenient analitzar-lo en relació amb les ventes any a any. Si el marge brut es manté estable o creix i les ventes de la empresa segueixen creixent, significarà que aquesta està sent capaç de créixer sense haver de disminuir els preus.

  • Costos directes: Costos associats directament amb la producció o amb la prestació del servei que el negoci realitzi.
  • Marge de contribució: El marge de contribució és el resultat de restar els costos directes al marge brut.

El Marge de Contribució és un indicador que, como  el seu propi nom indica, informa a la empresa sobre quant contribueix un producte determinat a cobrir les despeses fixes del negoci.

Un bon Marge de Contribució resultarà de gran ajuda per a obtenir una bona rendibilitat econòmica, ja que permet cobrir de forma amplia les despeses d’explotació de la empresa, deixant un excedent prou ampli per a que la rendibilitat sigui acceptable.

  • OPEX (Costos operacionals): Engloba les despeses de venta, les quals inclouen partides tals como els sous i les comissions dels venedors, les despeses de publicitat, les dotacions per amortització de l’immobilitzat afecte a la activitat de venta o les despeses de transport dels articles venuts.

També trobem aquí les despeses generals i d’administració que engloben els sous del personal directiu i administratiu, els subministres i materials d’oficina utilitzats, les despeses d’assessoria jurídica i l’amortització del mobiliari i els equips informàtics, entre altres.

Per a analitzar-los també els hem de posar en relació amb les ventes. Si les ventes creixen a major ritme que els costos operacionals significarà que estem  sent capaços de vendre major quantitat utilitzant menys recursos per a la venta.

  • EBITDA: Mostra el benefici d’una empresa abans de restar les despeses financeres, els impostos propis del negoci, les depreciacions i l’amortització de les inversions realitzades. El propòsit de l’EBITDA és obtenir una imatge fidel del que l’empresa està guanyant o perdent en el nucli del negoci.

D’aquesta manera, l’EBITDA és un rati que permet saber d’una manera ràpida i senzilla si el negoci és rentable o no, més allà d’altres ajustos o de com l’hagis finançat.

A més, és molt útil per a comparar empreses, les seves dades històriques, la seva salut i vitalitat, ja que mostra una informació que no està afectada pel apalancament financer, pels impostos ni pels costs d’amortització (que en determinades empreses són molt alts). A més, permet mesurar en termes homogenis les rendibilitats de diferents empreses, fins hi tot si son de diferents països.

  • EBIT: Ingressos abans dels interessos i dels impostos.
  • EBT: Benefici abans d’impostos.
  • Benefici Net: Benefici final obtingut per la empresa. Al dividir-lo per la inversió realitzada ens donarà el grau de rendibilitat del negoci.

En aquest article, s’han analitzat les diferents partides que componen la P&G (ingressos i despeses) així com quina és la seva estructura diferenciant-la entre la exigida legalment i la que s’utilitza des de un punt de vista analític.

Tal i com ens comentava Adam Smith, “L’únic pressupost bo és el pressupost equilibrat”. Hem pogut comprovar que els resultats intermedis de la P&G analítica, així como el resultat final, ens brinden informació molt rellevant sobre la companyia. En especial, podem veure com el resultat final està directament relacionar amb la rendibilitat d’un negoci. D’aquí la importància del seu corresponent estudi i anàlisis.