La importància de la salut financera

És possible generar beneficis sense tenir en compte la salut financera de la companyia? La resposta és sí.

És possible gestionar les nostres finances com un actiu i treure’n el màxim profit sense tenir en compte la salut financera de la companyia? La resposta és no.

Analitzant l’ecosistema corporatiu, és sorprenent l’elevat nombre de companyies que no tenen un control continu i estable respecte la seva salut financera. Alguns dels aspectes més rellevants per tenir-ne un control adequat, que a més ens ajuden a definir-la, són els següents:

Viabilitat: Mesura la capacitat de generar resultats positius i d’assumir els compromisos de pagament existents o futurs. Aquest és un aspecte que cal mesurar en base a dades i possibilitats reals, ja que la viabilitat verbal o de pensament, no és ni suficient, ni tampoc útil o adequada.
Eficiència: Per sobreviure cal tenir eficiència operativa i la manera de mesurar-la (des d’un punt de vista econòmic) és mitjançant l’indicador del marge operatiu. Aquesta mètrica indica el percentatge que suposa el benefici abans d’interessos i impostos (BAII) sobre el total de les vendes. Com més gran sigui el marge operatiu de l’empresa, millor, ja que significa que està guanyant més per cada euro que aconsegueix amb les seves vendes. El resultat revela si la gestió de l’empresa és correcta i si la companyia serà capaç de superar els obstacles financers que es trobi en el camí.
Liquiditat: És indispensable una previsió detallada respecte els cobraments i pagaments amb diferents escenaris i plans d’actuació alternatius pel finançament del circulant. Una premissa rellevant en aquest aspecte és que les empreses neixen i moren per la caixa.
Rendibilitat: Una companyia pot sobreviure sense ser rendible durant un període de temps determinat, gràcies al suport dels creditors i els inversors, però, a llarg termini, és vital tenir rendibilitat. L’indicador per mesurar-la és el marge net, que es correspon amb la relació entre els guanys i els ingressos totals. És a dir, el benefici net dividit per la xifra de negocis. Com més gran és el marge net, més gran serà el marge de seguretat financera, el que indicarà que una empresa es troba en una millor posició per invertir el seu capital en créixer i expandir-se.

Per tal de poder executar el resultat d’una bona anàlisi respecte la salut financera de la nostra companyia, és indispensable comptar amb la confiança de l’entorn de la companyia.

Confiança dels treballadors, proveïdors, assessors, socis… Cal ser capaços de transmetre, amb transparència i prudència, d’on venim i on anem. Necessitem dels nostres aliats naturals per construir solucions vàlides.

Per tal de contextualitzar i posar algun exemple, un error que sovint es comet és la temptació de retardar els pagaments o, simplement, no pagar quan hi ha tensions de tresoreria. Aquesta és una pràctica que moltes empreses han utilitzat i és una opció molt atractiva, però que pot comportar una ruptura del sistema pel fet de voler traspasar el teu risc a un altre agent de la cadena.

És important prioritzar el manteniment de la cadena de cobraments i pagaments. Per complir les premisses descrites és necessari seguir un contacte continu amb els nostres bancs de referència. 

Si ens focalitzem en les possibles eines de gestió, un aspecte bàsic i fonamental per moltes companyies és la capacitat d’endeutament i el sostre que poden arribar a suportar. És important que abans de cobrir qualsevol pagament amb un potencial endeutament, ens preguntem pel nostre model de negoci i revisem la visió a mig i llarg termini de la companyia. Preguntar-nos si el model de negoci segueix sent vàlid, si pot absorbir l’endeutament més les pèrdues derivades de la gestió dels últims temps i durant quant de temps pot fer-ho; són qüestions necessàries abans de prendre qualsevol decisió d’aquesta tipologia.

Com en totes les temàtiques, els factors que no depenen de nosaltres són els més difícils de gestionar i que acostumen a derivar en els problemes més significatius. Per aquest fet, és important realitzar una bona planificació financera. Passem a avaluar-la segons el moment en el que ens puguem trobar.

En èpoques de creixement és necessari tenir en compte tant les necessitats financeres per a inversions en actius com en el circulant, que són els diners que hem de tenir en circulació per fer funcionar el negoci. En aquests períodes, les necessitats de circulant augmenten i són molt importants ja que s’ha de prefinançar l’increment de compres, estocs, produccions i subcontractes derivats dels increments de vendes.

Per altra banda, en èpoques de contractació, cal tenir clar quin és l’impacte en la tresoreria. La reducció del volum de negoci implica menors vendes i ingressos, i moltes vegades un allargament dels terminis de pagament dels nostres clients. Aquest fet implica una menor disponibilitat per finançar un negoci que demana majors terminis de finançament.

Independentment de l’època en la que ens trobem -tornant a un concepte destacat anteriorment-, per a una empresa viable, sempre hi ha solucions si s’afronten els problemes a temps. Si, contràriament, no existeix aquesta viabilitat, o el deute actual (o futur) no és digerible, és important afrontar la situació i analitzar amb temporalitat suficient altres alternatives més complexes que un refinançament, que puguin fer que l’empresa sí que sigui viable.
Per tal d’intentar fomentar l’esforç en aconseguir permanentment la viabilitat, les empreses han de decidir quin és el pla de manteniment que volen seguir.

Existeix el Pla de manteniment PREVENTIU i Pla de manteniment CORRECTIU. La principal diferència entre tots dos està en la seva pròpia naturalesa. Mentre que el primer es dedica a identificar els problemes de forma anticipada i conservar el seu estat inicial, el segon està destinat a resoldre un error quan aquest ja s’ha produït, i després, intentar retornar-lo al seu estat inicial.

L’elecció òptima (sempre que sigui possible), passa per escollir un Pla de manteniment preventiu. La prevenció sempre ens evitarà costos i per tant ens sortirà més “barata” que la correcció.

Perquè la situació financera sigui un actiu i no una llosa, el seguiment de la tresoreria hauria de ser diari. Com bé deia Albert Einstein: “Hem de conèixer les normes del joc i després jugar millor que ningú”.