El flux de Caixa (Cash Flow): Essencial, poderós i demolidor

Ens agradaria començar per una afirmació que no ens cansem d’utilitzar, i que es repeteix molt entre companys/es que es dediquen a les finances corporatives: Les empreses neixen i moren per la caixa. El significat d’aquesta frase és clar, però el més important és que ens mostra la importància del flux de caixa i el seu impacte (essencial, poderós i demolidor) per a qualsevol companyia.

Per exemple, en el moment de valorar una companyia, un fet important a tenir en compte independentment de la seva voluntat, esdevé com a punt principal la capacitat de la companyia de generació de caixa. És necessari destacar que una empresa amb un EBITDA negatiu i una posició de caixa negativa, pot tenir un valor elevat per la seva potencialitat de generació de caixa futura (a més d’altres variables que també afecten el valor d’una companyia com l’equip, el producte, la potencialitat del projecte, etc.).

L’EBITDA (acrònim dels termes en anglès Earnings Before Interest Taxes Depreciation and Amortization) és un indicador financer que mostra el benefici de l’empresa abans de restar els interessos que s’han de pagar pel deute contret, els impostos propis del negoci, les depreciacions per deteriorament i l’amortització de les inversions realitzades. El propòsit de l’EBITDA és obtenir una imatge fidel del que l’empresa està guanyant o perdent en el nucli del negoci. Tot i que no forma part de l’estat de resultats de les companyies, l’EBITDA és una ràtio que et permet saber d’una manera ràpida i senzilla si el teu negoci és rendible o no, ja que representa el benefici brut d’explotació calculat abans de la deducció de les despeses financeres.

En general, i tenint en compte que les companyies sempre passen per diferents moments en termes de finançament i de projectes de negoci, l’objectiu hauria de ser aconseguir una generació de caixa positiva i sostinguda.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu, o com a mínim situar-nos propers al mateix, hem d’aplicar mesures i contrastar diferents ratis, ja que és important disposar d’un quadre de comandament que permeti optimitzar la presa de decisions. Tot i aquest fet, sempre cal analitzar altres factors, ja que per sí sol, el resultat de determinats ratis ens pot induir a errors, sent fonamental tenir en compte el tipus de negoci, l’estacionalitat i el sector en què es troba l’empresa. Com ja hem comentat en anteriors continguts, les èpoques en què es troba la companyia tenen un paper important.  Existeixen èpoques de creixement on les necessitats de circulant augmenten i són molt importants, ja que s’ha de prefinançar l’increment de compres, estocs, produccions i subcontractes derivats dels increments de vendes; i èpoques de contracció, on la reducció del volum de negoci provoca menors vendes, fet que implica una menor disponibilitat per finançar un negoci que demana majors terminis de finançament.

Per tant, el factor més rellevant en la generació de caixa és el circulant de caixa (el working capital en anglès). És el que volen cobrir algunes entitats bancàries quan ofereixen productes l’objectiu dels quals és “aportar solucions per anticipar els cobraments, superar els imprevistos, comprar existències, adequar els fluxos de la seva tresoreria i qualsevol altra necessitat de finançament a curt termini”.

Per tal d’entendre el funcionament del circulant d’una companyia, el següent gràfic del llibre Fundamentals of Corporate Finance de Jonathan Berk ens aporta una representació completa del cicle de caixa:

Com bé representa l’exemple (en aquest cas en una companyia de base industrial), el flux del cicle operatiu comença quan l’empresa realitza la compra de producte (“inventario” en l’exemple del gràfic) i finalitza quan es rep el pagament per part del client final.

L’objectiu de qualsevol empresa passa per minimitzar al màxim el període temporal entre que generem la despesa per la compra de les matèries primeres (o despeses operatives també en el cas dels serveis) i el moment de cobrament final.

Per minimitzar aquest període hi ha dos conceptes bàsics que hem de dominar:

• Dies de pagament (“cuentas a pagar” en el gràfic): Dies que transcorren entre que comprem el material i que paguem al proveïdor d’aquest material.
• Dies de cobrament (“cuentas a cobrar” en el gràfic): Dies que transcorren entre que venem un producte i el moment en què realment ens paga el client final.

A continuació, posem alguns exemples reals que sempre ens ajuden a contextualitzar situacions com la que descrivim.

Com han confirmat varis diaris del país, empreses grans del nostre entorn han superat durant varis anys (de forma continuada) els límits establerts a nivell legal respecte els dies de pagament als seus proveïdors. Aquest fet provoca que, empreses com aquestes, es puguin autofinançar perquè tenen un període de pagament molt llarg i un període de cobrament de 0 dies, ja que els clients paguen a l’instant en l’establiment. Dit d’una altra forma i seguint el gràfic, en el cas dels exemples, arriben al punt de cobrar abans dels clients final que pagar als seus proveïdors per aquest mateix producte, per tant, tenen un avantatge importantíssim en termes de generació de caixa.

En el punt de l’altre extrem (en termes de negativitat) hi ha els proveïdors d’aquestes empreses, els quals fan una despesa intensa en materials i personal per produir els productes que venen a aquestes empreses i no cobren fins al cap de varis mesos. Donat que aquest cicle de conversió d’efectiu és massa llarg, moltes vegades provoca que aquestes empreses (tot i generar un volum elevat de vendes) hagin de tancar, perquè no poden resistir el període de finançament entre que generen la despesa i el moment en el que reben l’ingrés. En la mesura que aquests períodes siguin més llargs, més finançament (via préstecs o pòlisses de crèdit) necessitarà la companyia.

Es podria dir que el punt òptim passaria per aconseguir allargar al màxim els dies de pagament i minimitzar els dies de cobrament, ja que d’aquesta forma estaríem estirant el pagament als nostres proveïdors i anticipant el cobrament per part dels nostres clients.

Des de ST strategy, tal i com assessorem als nostres clients/es, recomanem no estirar en excés el període de pagament, ja que hem de mantenir una bona relació amb els nostres proveïdors, independentment de la força o capacitat negociadora que tinguem sobre els mateixos, ja que en un moment de crisi com l’actual els necessitarem al nostre costat (com vam indicar en el blog anteriorment).

Els períodes esmentats fan referència a la relació de pagament i cobrament amb els agents externs del nostre cicle operatiu (proveïdors i clients), però també hem de combatre el flux amb nosaltres mateixos, ja que com més volum assoleixi la companyia, més gran es farà la necessitat de finançament si no canviem els períodes esmentats. Aquest combat temporal amb nosaltres mateixos és el que coneixem com  canvis en el circulant (change in working capital en anglès).

Sempre recomanem que l’empresa analitzi la diferència entre els dies de cobrament i els dies de pagament de forma diària, mensual o anual, ja que el canvi d’un moment a l’altre és el que realment ens indica quina és la nostra capacitat de generació de caixa o necessitat de finançament. Aquesta anàlisi temporal és molt rellevant per saber en quina situació es troba la companyia en cada moment, però també per analitzar els períodes d’estacionalitat on la necessitat de finançament és superior.

El domini dels períodes i els conceptes tècnics són bàsics per entendre les dinàmiques i analitzar les situacions amb el coneixement necessari per trobar les solucions adequades, però el factor humà també és important en totes les decisions empresarials.

La centralitat en les persones és primordial en el nostre equip, però també amb la relació que tenim amb els nostres proveïdors i clients, ja que en situacions de crisi, les empreses més fràgils i de menor volum, només han pogut sobreviure ajudant-se unes amb les altres en base a les relacions establertes durant tots aquests anys. Per tant, ens agradaria destacar que el millor actiu de l’empresa és l’equip que la conforma i la forma en com aquest es relaciona amb els agents de la mateixa.